El cant de les mans combatents

打手歌 "Dashou Ge" és un petit text atribuit a Wang Zongyue. Apareix per primera vegada, obertament a tothom, quan es publica en el llibre de Xu Longhou (許禹生 Xu Yusheng) Taijiquan shi tujie (Explicacions ilustrades de les postures del Taijiquan) en 1921.
Al principi del llibre, en Xu Yusheng fa una breu referència Wang Zongyue i els clàssics, i entre aquests apareix aquest cant:

或曰三丰係宋徽宗時人。値金人入寇。彼以一人殺金兵五百餘。山陝人民慕其勇。從學者數十百人。因傳其技於陝西。元世祖時。有西安人王宗岳者。得其眞傳。名聞海內。著有太極拳論、太極拳解、行工心解、搭手歌、總勢歌等。
Quan va començar la dinastia Yuan, Wang Zongyue de Xi’an va obtenir l'autèntica transmissió i va esdevenir reconegut a tot arreu. Va ser l'autor del "Clàssic de la Boxa del Taiji", el "Tratat de la Boxa de Taiji", "La comprensió de com practicar", el "Cant de les Mans en contacte", i el "Cant dels Tretze moviments".

Aquest mateix text apareix exactament igual (segurament copiat del primer) en el llibre de Chen Weiming de 1925 Taijiquan shu (L'art del Taijiquan).

Tot i això, una anys abans, en 1912 apareix publicat per Guan Baiyi com a text d'estudi en l'Institut de Recerca d'Educació Física de Beijing. Però molt abans hi ha constància que el text era difós de forma privada en copies manuscrites entre la família Wu, un exemple és una còpia de Li Yiyu que li va donar als seu alumne Hao He (Weizhen) en 1881.

Aquest breu text a partir de llavors apareix en moltes publicacions de Taijiquan de diferents escoles, considerat com un clàssic.
Sempre apareix el mateix text, tot i que alguns autors canvien el títol. Bàsicament el podem trobar escrit de tres maneres diferents. A continuació enumero alguns dels primers autors que ho comenten, així com l'any de la seva publicació:

a. 搭手歌 (da shou ge) 搭 dā vol dir posar en contacte, muntar, prendre. El podem traduir com Cant de mans en contacte, i el trobem en el llibre de Xu Yusheng (1921) i la introducció de Chen Weiming (1925).

b. 打手歌 (da shou ge) 打 dǎ vol dir pegar, lluitar, combatre. El podem traduir com Cant de mans combatents, i el trobem en els llibres de Li Yiyu/Hao Weizhen (1881), Chen Weiming (1925), Xu Zhiyi (1927), Chen Zhenmin i Ma Yueliang (1935), Gu Ruzhang (1936), Hao Shaoru (1963).

c. 推手歌 (tui shou ge) 推 tuī vol dir empenyer. El podem traduir com Cant de mans que empenyen, i el trobem en els llibres de Huang Wenshu (1936), Sun Jianyun (1957).

Sembla curiós que el primer nom que rep és dashou i avui en dia s'ha estés el nom de tuishou per parlar d'aquest treball. Trobo molt interessant la idea que surt en el llibre de Xu Yusheng de mans en contacte, apilades, molt més enllà del concepte de combatre, pegar o empènyer.

Breu traducció

打手歌 CANT de MANS COMBATENTS

掤捋擠按須認真。上下相隨人難進。
任他巨力來打我。撁動四两撥千斤。
引進落空合即出。粘連黏隨不丢頂。

(Transcripció en Pinyin)
Bīng lǚ jǐ àn xū rènzhēn. Shàngxià xiāng suí rén nán jìn.
Rèn tā jù lì lái dǎ wǒ. Qiān dòng sì liǎng bō qiānjīn.
Yǐnjìn luòkōng hé jí chū. Zhānlián nián suí bù diū dǐng.

Els moviments Peng, Lü, Ji i An s'han de prendre seriosament,
se segueixen mutuament de dalt a baix dificultant l'entrada a l'adversari.
Permet que ell ens ataqui amb una gran força,
i amb un moviment de quatre unces projectarem mil lliures.
Guiar-lo cap a nosaltres i fer-lo caure en el buit (junts) fa que ens en surtim,
i no hem de perdre el connectar-se/adherit i seguir/enganxat.

Bibliografia

[1] Davis, Barbara (2004) The Taijiquan Classics. Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)
[2] Fernández, Ángel (2002) Enciclopedia del Tai-Chi. Ed. Tao
[3] Yang Jwing-Ming (1996) Tai Chi Theory & Martial Power. YMAA Publication Center, MASS, USA
[4] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典
[5] 孙义桢 Sūn Yìzhēn (2002) Nuevo diccionario chino-español 《新汉西词典》ed. Shangwu Yinshuguan 商务印书馆. Beijing
[6] https://brennantranslation.wordpress.com (consultat entre juliol i setembre de 2015):
- 郝為眞 (1881) 王宗岳太極拳論後附小序並五字訣
- 許禹生 (1921) 太極拳勢圖解
- 陳微明 (1925) 太極拳術
- 徐致一 (1927) 太極拳淺說
- 陳振民　馬岳樑 (1935) 自修適用　吳鑑泉氏的太極拳
- 顧汝章 (1936) 太極拳
- 黃文叔 (1936) 楊家太極拳各藝要義　武術偶談
- 孫劍雲 (1957) 太極拳
- 郝少如 (1963) 武式太極拳

A continuació el cinquè i últim principi del text de "Wu Zi Jue"《五字诀》"La fórmula secreta dels cinc caracters" de Li Yiyu aquesta vegada el és Concentrar el Shen.

• El mestre Li acaba la seva fórmula de cinc paraules clau amb la idea de concentrar el Shen. Es fa referència a alliberar la ment i la intenció, per a que la part més espiritual actui de forma natural. Per aconseguir-ho, cal que els altres quatre punts s'hagin assolit abans. En aquest principi dóna molta importància a que la ment quedi lliure, i sigui qui domina el moviment a través del Qi, en treballar el Qi, aquest se sublima i fa que tot flueixi. Per assolir-ho dóna una pinzellada a dos aspectes que cal tenir en compte. Per una banda el concepte de buit i ple (sòlid), on no hem de confondre en un treball físic, sinó on l'energia i la força actuen equilibrant-se, i per una altra banda la idea de concentrar i extendre, i com l'energia es dirigeix a través del cos.

五曰神聚

上四者俱备，总归神聚。神聚则一气鼓铸，练气归神，气势腾挪，精神贯注，开合有致，虚实清楚。左虚则右实，右虚则左实。虚，非全然无力，气势要有腾挪；实，非全然占煞，精神要贵贯注。紧要全在胸中、腰间变化，不在外面。力从人借，气由脊发。胡能气由脊发？气向下沉，由两肩收于脊骨，注于腰间，此气之由上而下也，谓之“合”；由腰形于脊骨，布于两膊，施于手指，此气之由下而上也，谓之“开”。合便是收，开即是放。能懂开合，便知阴阳。到此地位，功用一日，技精一日，渐至从心所欲，罔不知意矣。

Concentrar el Shen

Un cop hem realitzat els quatre principis anteriors, llavors podrem concentrar el Shen. Quan el Shen se concentra tota l'energia [Qi] s'estimula i se fon, l'activitat del Qi nodreix el Shen, llavors el Qi s'eleva i es mou, i la vitalitat i el Shen es concentren. Hi ha el que es coneix com obertura i unió, i es distingeixen clarament el buit i el sòlid. Si l'esquerra està buida, la dreta està sòlida; i si la dreta està buida, l'esquerra està sòlida. Buit [Xu] no significa l'aussència completa de força, la presència del Qi fa que hi hagi lleugeresa i moviment. Sòlid [Shi] no significa posar-hi completament [la força], sinó que la vitalitat i el Shen s'han de concentrar. És molt important que tot estigui al centre del pit, i és dins la cintura on es produeix el canvi, i no està a fora.
Quan la força ve de l'adversari, l'energia s'emet des de la columna. I com pot l'energia emetre's des de la comuna? El Qi descendeix des de les dues espatlles a través de la columna, i es dirigeix des de dins de la cintura. Quan l'energia va de dalt cap avall, s'anomena "Unió" [He]. Des de la cintura cap a la columna, s'expandeix pels dos braços, fins als dits de les mans. Quan l'energia va de baix cap amunt, s'anomena "Obertura" [Kai]. Unir és acumular, i obrir és extendre. Entendre obrir i unir és saber el Yin i Yang. Arribats a aquest nivell, el treball i l'habilitat es refina cada dia. I de mica en mica, podrem actuar com vulguem, sense pensar-se saber la intenció última.

Bibliografia

[1] Chen Weiming (1929) T'ai Chi Ch'uan Ta Wen. Traducció de Benjamin Pang Jeng Lo i Robert W. Smith (1985) Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)
[2] Despeux, Catherine (1993) The Taijiquan, arte marcial técnica de larga vida. Ed. Ibis, Barcelona
[3] Jou, Tsung Hwa (1980) The Tao of Tai-Chi Chuan. Ed. Charles E. Tuttle Company
[4] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典
[5] 孙义桢 Sūn Yìzhēn (2002) Nuevo diccionario chino-español 《新汉西词典》ed. Shangwu Yinshuguan 商务印书馆. Beijing

A continuació el quart principi del text de "Wu Zi Jue"《五字诀》"La fórmula secreta dels cinc caracters" de Li Yiyu aquesta vegada el és Integrar el Jing.

• El mestre Li ens recorda que en el Taijiquan el més important l'estructura del cos, on la força neix de la posició dels peus, i la cintura i columna juguen el paper de distribuir i projectar. Quan parlem de Jing és una força vital, molt més enllà de la simple força muscular. El jing és una força física que neix de tota l'estructura treballant junta, com un arc. Per poder usar el Jing en combat de nou cal tenir present la ment en una atenció completa, sensible als canvis que experimentem. Al final tenint en compte tot això, amb molt poca força tenim una gran maestria.

四曰劲整

一身之劲，练成一家。分清虚实。发劲要有根源，劲起于脚跟，主于腰间，形于手指，发于脊背。又要提起全副精神，于彼劲将发未发之际，我劲已接入彼劲，恰好不后不先，如皮燃火，如泉涌出，前进后退，无丝毫散乱。曲中求直，蓄而后发，方能随手奏效。此所谓“借力打人”，“四两拨千斤”也。

Integrar el Jing

Amb la práctica, el poder (Jing) de tot el cos esdevé en una sola unitat, i podem distingir clarament entre buit i ple. Per emetre el Jing ha de néixer des de la base, sorgint dels talons, el dirigeix la cintura, es manifesta en els dits de les mans i es projecta des de la columna.
També cal que la nostra ment estigui atenta, i quan l'adversari emeteix la seva força (Jing), el nostre Jing ja ha entrat en el de l'adversari, en el moment precís, ni abans ni després; com la pell apropant-se al foc o un manantial brollant, avançant i retrassant sense la menor dispersió. Cal buscar el cercle en la línia recta, acumular per després emetre, així seguirem les mans (de l'adversari) amb eficàcia. És el que es coneix com "aprofitar la força (de l'adversari) per copejar", o també "moure mil lliures amb quatre unces".

Bibliografia

[1] Chen Weiming (1929) T'ai Chi Ch'uan Ta Wen. Traducció de Benjamin Pang Jeng Lo i Robert W. Smith (1985) Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)
[2] Despeux, Catherine (1993) The Taijiquan, arte marcial técnica de larga vida. Ed. Ibis, Barcelona
[3] Jou, Tsung Hwa (1980) The Tao of Tai-Chi Chuan. Ed. Charles E. Tuttle Company
[4] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典

Seguint amb la traducció del text de "Wu Zi Jue"《五字诀》"La fórmula secreta dels cinc caracters" de Li Yiyu aquesta vegada el tercer dels punts és agilitat del cos.

• En aquest text el mestre Li ens recorda que cal tenir present tres aspectes per tenir un cos lleuger i àgil en la pràctica i en l'aplicació marcial. El primer és treballar la sensibilitat, poder escoltar el moviment de l'altre. Per fer això cal que el cos es mogui a partir de la postura de les cames i els malucs. I finalment seguir l'adversari amb la ment, deixant de prestar atenció en un mateix per adaptar-nos al moviment de l'adversari. *

三曰气敛

气势散漫，便无含蓄，身亦散乱，务使气敛入脊骨，呼吸通灵，周身罔间。吸为合、为蓄；呼为开、为发。盖吸则自然提得起，亦拏得人起；呼则自然沉得下，亦放得人出。此是以意运气，非以力使气也。

3. Concentrar el chi

Si la seva energia es dispersa, llavors no serà emmagatzemat, i el seu cos fàcilment caure en el desordre. Ha de fer que l'energia per recollir en la seva columna vertebral. Inhalar i exhalar penetra i vivifica, que influeixen en cada part del teu cos. La inhalació s'està contraient i emmagatzematge. Exhalar està en expansió i alliberament. Ja que amb inhalant hi ha un aixecament natural, prendre l'oponent cap amunt. Des de la exhalant hi ha un enfonsament natural, enviar l'oponent de distància. Aquest és l'ús de la intenció de moure l'energia, no l'ús d'esforç per forçar l'energia.

Bibliografia

[1] Chen Weiming (1929) T'ai Chi Ch'uan Ta Wen. Traducció de Benjamin Pang Jeng Lo i Robert W. Smith (1985) Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)
[2] Despeux, Catherine (1993) The Taijiquan, arte marcial técnica de larga vida. Ed. Ibis, Barcelona
[3] Jou, Tsung Hwa (1980) The Tao of Tai-Chi Chuan. Ed. Charles E. Tuttle Company
[4] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典

Continuant amb "Wu Zi Jue"《五字诀》"La fórmula secreta dels cinc caracters" de Li Yiyu aquesta vegada el segon dels punts és agilitat del cos.

• En aquest text el mestre Li ens recorda que cal tenir present tres aspectes per tenir un cos lleuger i àgil en la pràctica i en l'aplicació marcial. El primer és treballar la sensibilitat, poder escoltar el moviment de l'altre. Per fer això cal que el cos es mogui a partir de la postura de les cames i els malucs. I finalment seguir l'adversari amb la ment, deixant de prestar atenció en un mateix per adaptar-nos al moviment de l'adversari. *

二曰身灵

身滞则进退不能自如，故要身灵。举手不可有呆像。彼之力方碍我皮毛，我之意已入彼骨内。两手支撑，一气贯串。左重则左虚，而右已去；右重则右虚，而左已去。气如车轮，周身俱要相随。有不相随处，身便散乱，便不得力，其病于腰腿求之。先以心使身，从人不从己；后身能从心。由己仍是从人。由己则滞，从人则活。能从人，手上便有分寸。秤彼劲之大小，分厘不错；权彼来之长短，毫发无差。前进后退，处处恰合。功弥久而技弥精矣。

Agilitat del cos

Quan el cos està pesat, avançar i retrocedir no es pot amb facilitat. Per tant, és necesari que el cos sigui lleuger. En moure les mans no ha d'haver dubtes. Fins i tot, quan la força de l'oponent entra en contacte amb els pèls de la meva pell, la meva intenció [Yi] ja ha entrat en els seus ossos. I les dues mans fan la defensa, una energia [Qi] ho uneix tot. Si se'ns ataca per l'esquerra, buidem l'esquerra i la dreta surt. O si se'ns ataca per la dreta, buidem el costat dret i l'esquerra surt, l'energia [Qi] és com una roda [que gira]. Tot el cos ha d'estar coordinadat. Si hi ha una manca de coordinació en qualsevol lloc, el cos estarà desorganitzat, i estarà sense força. La causa principal d'això s'ha de buscar a les cames i malucs. El primer que cal fer és usar la ment per controlar el cos, i seguir l'oponent més que a un mateix. Després, el cos és capaç de seguir la ment, però, encara hem de seguir l'oponent. Si ens seguim a nosaltres mateixos, provocarem lentitud. Però si seguim l'oponent, tindrem uns moviments vius. Si podem seguir l'oponent, en el contacte en ell detectarem el detall més fi, i podrem avaluar amb precisió la seva força [Jin] i la distància del seu atac. També podrem avançar i retirar-nos sempre en el moment oportú. Com més es treballi en això, l'habiltat serà més perfeccionada.

Bibliografia

[1] Chen Weiming (1929) T'ai Chi Ch'uan Ta Wen. Traducció de Benjamin Pang Jeng Lo i Robert W. Smith (1985) Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)
[2] Despeux, Catherine (1993) The Taijiquan, arte marcial técnica de larga vida. Ed. Ibis, Barcelona
[3] Jou, Tsung Hwa (1980) The Tao of Tai-Chi Chuan. Ed. Charles E. Tuttle Company
[4] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典

El mestre Li Yiyu va escriure diversos textes que ell havia rebut de forma oral, entre d'ells hi ha el "Wu Zi Jue"《五字诀》"La fórmula secreta dels cinc caracters". En aquest text hi ha recollits cinc principis a tenir en compte a l'hora de poder practicar. El primer dels punts és la Calma Mental.

• Quan parlem de la ment, en Taijiquan contemplem que la ment té dos aspectes: la ment emocional [Xin] i la ment racional, reflexiva o intenció [Yi]. La calma mental neix de l'equilibri entre la ment emocional i la intenció. Cal aplicar la intenció per calmar les emocions i concentrar-nos. Abans de la pràctica es aconsellable treballar l'atenció, i així entrar en un estat de calma. Amb el temps podrem practicar en calma, i llavors serem més receptius a nosaltres i als altres. *

一曰心静

心不静则意不专，一举手前后左右全无定向，故要心静。起初举动未能由已，要息心体认，随人所动，随曲就伸，不丢不顶，勿自伸缩。彼有力，我亦有力，我力在先；彼无力，我亦无力，我意仍在先。要刻刻留意，挨何处，心要用在何处，须向不丢不顶中讨消息。从此做去，一年半载，便能施于身。此全是用意，不是用劲。久之，则人为我制，我不为人制矣。

Calma Mental

Si no tenim la ment en calma, no ens concentrarem, i qualsevol moviment que fem, ja sigui cap endavant o cap enrere, cap esquerra o dreta, no estarà definit en cap direcció. Per això, hem de tenir la ment en calma. Al principi, el moviment no sorgirà d'un mateix, i per això cal aclarir la ment i deixar que el propi cos pugui intuir i seguir els moviments de l'oponent. Quan ell es retiri, cal estirar-se sense perdre el contacte però sense xocar-se, i no hem d'expandir-nos ni retirar-nos pel propi compte. Quan l'adversari usi la força (física), també l'hem d'usar, però prenen la iniciativa. Quan l'adversari no usa la força (física), nosaltres tampoc. La nostra intenció sempre ha d'anar per davant. Sempre hem de prestar atenció, situant la ment on vinguin els atacs. Si seguim sense perdre el contacte ni xocar, llavors serem capaços d'analitzar el que està passant. Després de fer-ho durant entre mig o un any, més o menys, esdevindrà natural per al nostre cos sencer. Això és qüestió d'usar la intenció [Yi] en lloc d'utilitzar la força [Jin]. Amb el temps, s'arriba al control de l'oponent, i no que l'oponent ens controli.

Bibliografia

[1] Chen Weiming (1929) T'ai Chi Ch'uan Ta Wen. Traducció de Benjamin Pang Jeng Lo i Robert W. Smith (1985) Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)
[2] Despeux, Catherine (1993) The Taijiquan, arte marcial técnica de larga vida. Ed. Ibis, Barcelona
[3] Jou, Tsung Hwa (1980) The Tao of Tai-Chi Chuan. Ed. Charles E. Tuttle Company
[4] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典

Li Yiyu (1832-1892), el seu nom era Li Jinglun, originari de Yongnian a Hebei. Va ser un practicant i mestre famós de Taijiquan. Era nebot de Wǔ Yùxiāng (1812-1880), el fundador de l'escola Wǔ Taijiquan. Va participar en els exàmens imperials Qing. Va començar a estudiar Taijiquan als 22 anys, estudiant profundament establint una base sòlida. Així, del seu oncle va heretar l'estil, i ell va fer grans contribucions a la teoria, escribint varis textes com ara "El secret dels cinc caracters", "la teoria secreta Sa Fang", entre d'altres.
Aquest mestre té una gran importància, no només en l'estil Wu Taijiquan, sinó en la resta d'estils. Ell va recollir moltes ensenyances orals que havia rebut i va ser dels primers en començar a difondre-les per escrit. Així, se'l considera dels primers en escriure obertament sobre Taijiquan, i marca un estil que influeix als mestres posteriors.

Bibliografia

[1] 余功保 Yú Gōngbǎo (2008), 中国太极拳辞典
[2] Davis, Barbara (2004) The Taijiquan classics. Ed. North Atlantic Books, Berkeley (Ca)

Existeix en Yang Taiji un escrit antic i important atribuït a Yang Banhou (fill de Yang Luchan) i que segueix a continuació:

《八门五步》

朋（南），捋（西），挤（东），按（北）；採（西北），挒（东南），肘（东北），靠（西南）——方位。
坎，离，兑，震；巽，乾，坤，艮——八门。
方位八门，乃为阴阳颠倒之理，周而复始，随其所行也。总之，四正、四隅不可不知矣！
夫朋、捋、挤、按是四正之手，採、挒、肘、靠是四隅之手。合隅、正之手，得门、位之卦。以身分步，五行在意，支撑八面。
五行：进步（火），退步（水），左顾（木），右盼（金），定之方中（土）也。
夫进退为水火之步，顾盼为金木之步，以中土为枢机之轴。怀藏八卦，脚踩五行；手步八五，其数十三，出于自然。十三势也，名之曰：“八门五步”。

LES VUIT PORTES I ELS CINC PASSOS

Péng (sud), Lǚ (oest), Jǐ (est), Àn (nord); Cǎi (NO), Liè (SE), Zhǒu (NE), Kào (SO) són l'orientació. Els trigrames Kǎn, lí, duì, zhèn; xùn, gān, kūn, i gěn són les vuit portes.
Les direccions són les vuit portes, són el Yin i el Yang actuant i invertint-se, es completen i tornen a començar, seguint un cicle.
En resum, no pots deixar de conèixer els quatre costats i els quatre angles.
Peng, Lü, Ji y An són les mans dels quatre costats, i Cai, Lie, Zhou y Kao són les mans dels quatre angles.
Unint les mans dels costats i dels angles, obtenim els trigrames de les direccions, de les portes.
Usa el cos per distribuir els passos, el pensament (Yi) en els cinc elements, (així) les vuit direccions es poden controlar i suportar.
Els cinc elements són: pas endavant és foc, pas enrere és aigua, atendre a l’esquerra és fusta, observar a la dreta és metall, el centre en equilibri és terra.
El pas endavant i enrere correspon a foc i aigua, mentre que el pas d’atendre i observar corresponen a fusta i metall, la terra al centre correspon a l’eix de tota l’acció.
Ací s’amaguen els vuit trigrames, i als peus els cinc elements, mans i passos són vuit i cinc, el seu nombre és de tretze, sorgeix del natural.
Són les tretze formes, conegudes com "les vuit portes i els cinc passos"